Després de l'alegria, sorpresa i emocions inicials, sorgeixen dubtes continus sobre com educar a aquesta parella i com tractar-los. Existeixen pautes generals, però el criteri més lluminós sempre serà el mateix: són dues persones distintes, que exigiran tot l'afecte, la dedicació i la competència, des del mateix moment de l'inici de la vida.

Els bessons idèntics duen la mateixa dotació genètica i, per tant, tenen semblats en la seva constitució; però gran part de la seva evolució depèn de la forma que els pares s'han enfrontat amb el fet de tenir bessons.

Recordem: bessons fraterns són els quals resulten de l'alliberament de dos òvuls el mateix mes, fertilitzats cadascun per un espermatozoide diferent. Hi ha nombroses variables, però pot afirmar-se que els bessons fraterns mai tenen exactament el mateix aspecte, i un nen i una nena no són mai bessons idèntics.

Acompanyant a l'alegria del naixement també tenim la sorpresa de no haver rebut un fill sinó dos! L'angoixa del primer moment és lògica, ja que hem organitzat un entorn i la nostra acció és singular; i, de sobte, tot es duplica. El caos inicial sembla aclaparant. Però, a poc a poc, anem aconseguint estabilitzar la situació i a nosaltres mateixos.

El fet que siguin bessons fraterns i idèntics encara té més influència sobre la forma que aquests nens o nenes van evolucionant com éssers humans. De totes maneres, el criteri educatiu ha de prevaler sobre qualsevol tipus de combinació que es doni.

L'organització és clau en una situació com aquesta. Cadascun dels nous nats requereix la nostra atenció i afecte en particular. Encara que siguin molt similars -o no- són individus ben diferenciats i tenen dret a una identitat pròpia. Aquesta s'anirà constituint a partir de l'exterior: és aquest qui els donarà els elements per a sentir-se singulars.

Tradicions com vestir-los iguals, tenen repercussions en la seva representació. Ja tenen suficient amb “veure's” en altra persona, com perquè damunt es busqui una major similitud. Evidentment, tota comparança ha de ser evitada i és recomanable oferir activitats per a cadascun/a.

Així com és preferible que cadascun/a sigui tractat depenent del seu caràcter, també hem d'atorgar-los un temps individual, tot sol, de forma constant i precisa, on els escoltem i els permetem parlar tranquil•lament, sense judicis, simplement transmetent per mitjà de la nostra presència la importància del seu ésser.

D'aquesta forma, tot compartint als pares contínuament, tindran una relació íntima i pròpia que afavorirà la seva seguretat i autoestima, gràcies a un temps que sabran seu. La millor forma de tractar als bessons i, en general, a qualsevol nen o nena, és preocupar-nos de retornar-los un reflex positiu de si mateixos, ja que a partir del concepte que tinguem de cadascun/a se construirà –per la seva part- el seu acte imatge, reforçant totes les accions encaminades a créixer i a adquirir independència.

Si els pares de bessons (també cridats “mellizos” i/o homocigóticos) celebren l'ocasió de conèixer-se entre ells, encara ho celebren més els pares de trigèmins. El club ABC, per exemple, està en contacte amb més de mil famílies en els països de parla alemanya. En la Clínica Supertwins, citada per Elizabeth Bryan, les famílies es reuneixen en esmorzars informals en els quals no només comparteixen les seves experiències, sinó que escolten dir als pares majors (alguns amb trigèmins ja adults) que realment la vida no només millora, sinó que es posa molt divertida.

També, amb aquestes informacions, els nous pares s'animen al posar-se en contacte amb tants fills sans i feliços, per a educar als seus.

Joan Valls Julià
Consultor Pedagògic.

Bibliografía addicional sobre el tema:

- El orden del nacimiento y su carácter. Dr. Ronald W. Richardson y Lois A. Richardson. URANO.
- Mellizos, trillizos y más. Elizabeth Bryan. URANO.
- Ver referencia: Twins and Múltiple Birth Association, TAMBA. U.K.

Per asesorar-se:
vais@jet.es