En tertúlies i sessions específiques o informals, els pares es pregunten en què han de ser exigents amb els seus fills. La preocupació pels hàbits de conducta és un motiu clar d'inquietud. En l'aire sempre sura una pregunta, feta amb interès però també, cal dir-lo, amb temor: quins són els hàbits bàsics i com desenvolupar-los? Si la pregunta només tingués el primer terme no valdria la pena contestar-la. La resposta és llarga, però “a bon entenedor amb poques paraules ni a prou”. Per a qualsevol lector o lectora algunes paraules i frases li mouran a preguntar més i a vèncer l'objecció a abordar un tema difícil, en gran part responsable dels cabells blancs dels pares...

Encara que podem resumir els hàbits bàsics de moltes maneres, ens agrada fer-lo així, de forma dinàmica: alimentació, somni, higiene i ordre. Els anomenem bàsics, perquè sense ells no pot pretendre's haver educat la voluntat de cada nen i nena i, en conseqüència, es fa molt difícil la convivència amb ell o ella. És a dir: tindrem davant a “un impresentable” en societat. Qui ho vol? Els pares –tantes vegades ajudats per educadors professionals- han de proporcionar un límits precisos en relació amb cada hàbit.

Un bon repte és elaborar, per a cada família, aquesta normativa, intentant que aquests límits siguin 12-15, però no més. Un suggeriment: encara que els hàbits bàsics sempre són el mateixos, no oblidar que, segons les edats, ha de canviar la forma d'afermar-los. L'arribada a l'edat de la raó marca una fita, amb la famosa pregunta: - Digues-me, creus que això està bé o no?-. El nen, la nena ha de saber EXACTAMENT quins són aquests límits; els pare i educadors no han d'apartar-se d'aquests límits; és a dir, no han de fer concessions.

Això significa que tenen d'actuar sempre –alhora o indistintament-:
• amb el mateix estil,
• amb els mateixos criteris,
• amb claredat,
• amb fermesa.

Cada nen/nena és diferent, però tots desitgen aprendre molt, bé, i ser els
millors a mesura que van creixent. Si el model que els pares i educadors ofereixen és clar, ferm, constant, aquest desig es complirà; a partir dels sis anys qualsevol persona que vegi a aquesta nena o a aquest Cada nen/nena és distint, però tots desitgen aprendre molt, bé, i ser els millors a mesura que van creixent. Si el model que els pares i educadors ofereixen és clar, ferm, constant, aquest desig es complirà; a partir dels sis anys qualsevol persona que vegi a aquesta nena o a aquest nen sabrà apreciar l'educació que ha rebut, fruit d'un duro però artístic treball. És cert que fa falta una notable virtut per a educar així.

De totes les qualitats que ha de tenir l'educador que s'ha proposat el desenvolupament d'aquests quatre hàbits en els seus nens, volem destacar:

• la visió positiva,
• el sentit positiu,
• confiança en el nen
• confiança en un mateix.

Si aquestes condicions es mantenen, dia a dia, i la fermesa no decau, els avenços no trigaran en veure's.

Aquest bell pla té fissures, algunes tan grans que són autèntiques esquerdes:

• la disparitat de criteris a l'encarar una situació,
• disparitat de valors,
• motivacions personals sobre la necessitat del nen o nena,
• indeferentisme davant situacions que reclamen una postura clara.

Ja és hora de preparar un nou pla educatiu. No cal pensar en les dificultats, sinó en la necessitat. Tot fill –també els alumnes- senten molt vivament el desig que se'ls mostri el camí correcte de conducta; camí que els durà a una estupenda autonomia i a una enriquidora convivència.

Juan Valls Julià
Consultor Pedagògic.

Bibliografia addicional sobre el tema:

- El desarrollo total del niño. Joan Valls Juliá. PALABRA
- Una metodología para el éxito. Joan Valls Julià Editorial. CASALS.

Per assessorar-se:
vais@jet.es