El futur dels nens la seva felicitat, benestar i el més important, el seu “bon-esser”, depèn del que pares, educadors professionals la Societat en conjunt facin avui, ara. ¿Ni ha prou en que els nens siguin bons? ¿No és també precís que siguin feliços? ¿I què vol dir ser feliços?

¿Què té que veure la felicitat amb la salut física, amb la salut mental, amb l’equilibri personal, amb l’autonomia? Aquesta es l’assignatura –serà millor que diguem currículum- que els pares han d’aprovar.

Autors com –Burton L. White, un dels més destacats- opinen que el més important dels tres primers anys de vida d’un nen o nena és el primer. Les primeres impressions que obtenia del munto exterior, de las relaciones afectives, relacions afectives, de l'ordre, de la higiene, del joc –com treball infantil-, seran les quals de manera més ferma, quedessin marcades en el seu interior i li serviran de patró per a la seva conducta posterior.

Així doncs, des del mateix moment que aquest nou ésser cobra vida, l’existència dóna una tomb radical: apareixen uns pares per a sempre. I també aquesta nova vida serà una filla o un fill per a sempre. Com tota activitat-compromís, la maternitat-paternitat és una assignatura que, a mesura que es va aprofundint en ella, més atreu, apassiona i compromet.

És bo ésser creatiu; però per al qual no ho és, sempre queda el recurs de aprendre dels altres. Es aprendre molt visitant la casa d'uns amics, sol•licitant consells, consultant llibres adequats, captant exemples vius. No ha del orden, de la higiene, del juego –com trabajo infantil-, seran las que de manera más firme, quedaran marcades en su interior y le serviran de patró para su conducta posterior.

I aquí ve el primer gran lema: emprar-se a fons. El millor és gastar energies en els fills. El fill és fruit de l'amor i d'una intervenció divina, es converteix en un nou ésser humà, dependent dels pares que l’engendraren.

Aquest nou ésser humà posseeix memòria, intel•ligència i voluntat, facultats que permeten avançar situacions, calcular resultats i, fins i tot, corregir a posteriori possibles errors i treure sempre una mica positiu fins i tot de aquelles ocasions en les quals la conducta potser no anés la més adequada, per no dir inconvenient.

L’educació no només és un deure els pares, sinó un dret fonamental, la qual cosa permet tancar amb èxit el cicle educatiu. Ells són els primers educadors i no deuen renunciar ni deixar que ningú els suplanti en la guia i formació completa, integral, dels seus fills; que segueixin aquell antic proverbi: “no deixis per a demà el que puguis fer avui”.

Al plantejar-se un dubte, aquest no es deixa pendent: tractem de trobar la solució. Tot és qüestió d'escollir els mitjans òptimes i emprar-los.

Quan el pla educatiu està “en marxa”, pot dir-se firmament que el millor mestre és l'exemple dels pares, junts o cadascun independentment. Es manté el nivell: constància, perseverança, optimisme, no deixar-se enfonsar.

Tots recordem amb freqüència aquesta dita popular castellana: “no se conquistó Zamora en una hora”. I en educació estem parlant de mesos, d'anys, fins i tot d’èpoques. I aquesta lluita per apropar “l’assignatura” ha de recolzar-se en unes condicions:

* Posar en obstinació en complir els horaris. Cada nen, cada nen, necessita clara rutina en els seus descansos i en el seu alimentació i en la seva higiene.

* Esforçar-se per ser afectuosos, “tendres” amb cada nen.

* Buscar els medis per parlar a aquest ésser, fins i tot quan encara no pot expressar-se oralment. Tot el seu sistema neurològic actua com un radar de gran precisió; la posterior capacitat de comunicació depèn dels missatges rebuts en aquests primers 21 mesos, embaràs inclòs.

Interessar-se per la informació respecte a tot el procés de creixement infantil és el primer gran pas per convertir-se en el millor pare, en la millor mare.

Una anècdota significativa: dues dones estan en la fleca; una d’elles esta embarassada i va acompanyada de les seves dues filles. L’altre li diu: -Senyora, està esperant el tercer? Deu tenir molt diner. L’embarassada li contesta amb tranquil•litat: -No, no tinc molt diner. La veritat és que només tinc el necessari per viure. Encara em falta moblar el menjador, no tinc casa pròpia ni vaig d'estiueig, no tinc vídeo ni un gran equip de música. El meu cotxe és el més senzill del mercat. Però què vol que li faci, prefereixo gastar les meves energies en els meus propis fills que en uns bens que es poden espatllar i que no deixen res.

Una pregunta i una resposta:

-¿Està bé aquest plantejament per assegurar el desenvolupament dels fills? Si.

Joan Valls Julià.
Consultor Pedagògic.

Bibliografia addicional sobre aquest tema:

- El embarazo y los doce primeros meses. Mercedes Pérez de Besoain. PALABRA.
- Los tres primeros años de vida. Burton L. White. JAVIER VERGARA
- Influencia del entorno en la educación. Juan Valls y Julio Francisco Riñón. CASALS.

Assessorament:
vais@jet.es