Els més petits de la casa van recordant amb tu fa dies els noms dels amics i amigues que es trobaran a l’iniciar el curs, ho feu sovint... penses que així no els costarà tan la separació com el primer dia que els vas deixar a la guarderia i encara tens els plors del menut al teu cap i al teu cor. Els més grans ja fa dies que els tens “penjats” al telèfon parlant de les seves experiències de l’estiu amb els de la seu grup.

Abans de començar l’estiu et recordava la necessitat de seguir amb algunes de les pautes marcades a la llar per obtenir el ritme de creació d’hàbits que havies aconseguit durant el curs passat i de música de fons, et recordava com t’he escrit sovint, viure els límits i l’obediència -per part dels teus fills i filles- i -per part teva- el diàleg, l’alegria i el bon humor. Aquest tema ja ha d’estar assumit per sempre i en començar el temps d’escola hem de tornar-hi i ser constants amb els costums fomentats.

Avui et suggereixo no oblidar el que cal evitar:

Demostrar pressa és mal aliada per la calma i per a la convivència familiar.

Una gran veritat és que el temps que ha passat ja no torna i que val la pena viure’l amb intensitat. Nou curs, nous reptes. Només cal proposar-se petits objectius i el fet de demostrar serenor i donar caliu a la llar és un objectiu que sembla petit però és gran alhora, per obtenir bons resultats.

Els teus fills estan prenen la llet calenta, abans de sortir cap a l’escola, tu estàs pensant en la reunió de primera hora a l’oficina quan estàs posant la rentadora de roba i mentre vas dient:

-“Doneu-vos pressa que hem de marxar a l’escola”, “ara t’has tacat, ràpid canviat la samarreta!”, “no et descuidis l’entrepà”, “pareu de barallar-vos”, “es farà tard” (saps molt bé que de vegades qui fa tard est tu). Sortiu tots accelerats, arribeu a la porta de l’escola: “adéu, fins desprès, porteu-vos bé”.

Tot ha anat bé i penses: “ara em concentro en la reunió i amb les idees genials que haig de presentar”. Desprès reflexiones i et preguntes: “quants petons i carícies he fet als meus fills en llevar-se?”, “els he parlat d’oferir a Déu el joc, l’estudi, el dia d’avui?”, “m’he assegut amb ells mentre prenia el cafè amb llet, interessant-me per les seves coses..?”

-“Menys mal que desprès els aniré a buscar a l’escola i els preguntaré i els escoltaré i els amanyagaré...Demà hi tornarem i podré qüestionar-me no encomanar les meves presses i sobre tot amollar-me al seu ritme, a vegades m’oblido de l’edat d’algun dels meus fills i en no pensar-hi els faig anar al meu pas!”

El teu afany per a començar cada dia amb renovada il•lusió s’actualitzarà cada dia, gràcies a les experiències, i gairebé asseguraria sense por a equivocar-me que tu pare i mare, t’adonaràs que el teu temps de qualitat és el bé més preuat que volen de tu els qui t’estimen. Amb el teu temps no els dones quelcom material, sinó que et dones tu mateix.