Per saber educar és necessari el coneixement propi i el coneixement dels fills. Tots tenim qualitats i defectes, com també reaccionem d’una manera o d’una altra segons amb qui tractem. Ja a Grècia es llegia en el temple d’Apolo: “Coneixe’t a tu mateix”. Saber com som és indispensable com també ho és una actitut positiva per rectificar.

Per saber educar, és necessari el coneixement de cada un dels nostres fills. També, el propi coneixement ens és de gran ajuda. Ja Sòcrates deia: ''Coneix-te, a tu mateix''. Del coneixement propi, de l'acceptació de les nostres limitacions i de l'esforç que fem per créixer en virtuts és d'on neix la força per educar.

La majoria de problemes del dia a dia de la convivència familiar es resoldrien, si ens esforcéssim per tenir una bona comunicació amb els nostres fills. Hi ha moltes formes de fer-ho. Es pot fer amb un gest, es pot fer amb una mirada de complicitat, es pot fer amb la paraula, escoltant música, llegint, fent esport...

Es fa palès, que per que hi hagi un bon diàleg s'ha de saber escoltar i, com sempre, no oblidar que hem de dedicar-hi temps. Es important l'actitud de pensar que nosaltres, els pares, no sempre tenim tota la raó i que escoltant aprendrem i coneixerem amb profunditat els nostres fills, que no ens obriran el seu cor si som dogmàtics, rígids i poc flexibles.