Acostumar a les criatures a moderar-se per fer la vida més plaent als altres és aprendre a conviure en pau. No calen gaires normes d’urbanitat escrites en un llibre, sinó que pares i mares han de donar el seu testimoni. En aquest tema del comportament, si que queda gravada la imatge que es dóna a casa.

Avui, mentre esperava el meu torn per comprar en una botiga, un petit de tres anys, reclamava a la seva mare, la llaminadura que li havia comprat. Ella, serenament, va contestar: per favor, i el nen ho va repetir i va rebre la llaminadura, també amb el recordatori de donar les gràcies i llençar el paper d’embolicar a la paperera.

Un altre dia, anant en autobús, va pujar un ancià, fent un gest de contrarietat ja que tots els seients estaven ocupats. De la part posterior es va aixecar una nena de uns 12 anys i, amb un somriure, va asseure materialment l’home al seient que ella ocupava.

Caminant pel carrer del meu barri vaig veure la següent escena: una noia molt ben arreglada estava asseguda en el pedrís d’una botiga, donant conversa a un captaire, d’aquells que van recollint amb un carretó totes les deixalles aprofitables que troben.

Tres exemples viscuts als que en podríem, cadascú de nosaltres, afegir-ne d’altres; coses petites de la vida diària que ajuden a viure el civisme i la solidaritat.

En una entrevista a una persona de distingit relleu cultural se li preguntava sobre el civisme, una de les respostes que donava fent referència als mitjans de comunicació, era la següent: que “ells eren els responsables del llenguatge pobre dels nens, que repeteixen el que aprenen a la televisió”. I jo pregunto: ¿Estem atents a la família de tenir cura de les paraules que utilitzem i de quins programes de televisió veuen els nostres fills?
El comissari de l’Exposició “ Bones pràctiques urbanes” del Fòrum 2004, Nicholas You, amb una recent entrevista publicada, explicava la iniciativa de la ciutat de San Andrés (Brasil),...”La ciutat va decidir convocar al joves “grafistes”: organitzant concursos i als guanyadors els hi fan encàrrecs oficials. La ciutat s’aprofita del seu art i alhora canalitza els seus interessos en formació: disseny, oficis”...

Per concloure: ¿som realment transmissors de valors que animen al bon comportament en l’àmbit familiar i en l’àmbit social?

Preguntem-nos com vivim a la llar i fora de la llar, els següents punts:
1. Promoure el bon gust i la sensibilitat per les coses boniques.
2. Evitar veure programes de televisió de violència, de “tele-escombraries o de llenguatge groller. Moderació en els menjars, procurar conversar a la taula escoltant les opinions dels altres.
3. Aspecte personal agradós, sense estar a l’última moda, però polit i net.
4. Tenir idees i imaginació per canalitzar la rebel•lió dels adolescents, procurant llocs de temps d’oci divertits i formatius.
5. Puntualitat per no fer perdre el temps als qui ens estant esperant.
6. Escoltar música amb el volum adequat.
7. Civisme en el carrer: fer servir contenidors, papereres, no embrutar.
8. Deferències amb les persones més grans, immigrants...
Cadascú té a l’abast moltes altres prioritats, aquestes són les mínimes per conviure amb correcció i respecte i donar-ne testimoni als fills i filles amb el propi comportament.