Podem caure en un defecte de pensar que ja sabem que ens diran. Saber ja la resposta perquè creiem que el nostre fill és d'una determinada manera i no donar possibilitats al nostre fill o filla d'expressar-se àmpliament i totalment. Si no els deixem explicar-se del tot no donem oportunitat de millorar, ja que ens mancarà la informació completa i no sabrem que fer per aconsellar.

Enumerarem algunes qualitats convenients per arribar a establir un bon diàleg, donant per descomptat, que la primera de totes serà respondre a totes les preguntes que ens facin.

1. No interrompre i tenir molta paciència; això val per totes les edats, des del fill o filla petit que quasi no sap parlar, però ens vol demanar quelcom, fins l'adolescent que ens vol explicar un problema o una alegria i ho fa d'una forma acalorada. Per exemple, ens estan explicant una cosa i nosaltres ens preocupem de la forma gramatical que estan emprant, més que del contingut i dels sentiments del fill; malament faríem si corregíssim la gramàtica a mitja explicació perquè potser ''tallaríem'' l'espontaneïtat.

2. Mirar els ulls del nostre fill i aprovar afirmativament amb el gest per animar i demostrar que ens interessa el que ens diu; amb la mirada dels pares es pot demostrar interès i afecte i descobrir, en la dels fills, tot el seu estat d'ànim.
3. Saber preguntar. Convé fer una pregunta de manera positiva per assegurar-nos de que ens assabentem i entenem el que ens diuen; també serveix preguntar per captar el nivell que tenen d'enteniment del tema que sigui, i per tant, avançar informacions sobre sexualitat, diversions, addicions, etc..., aprofitant moments d'oci i tranquil•litat per tenir aquestes converses i donar criteri.

4. No mirar el rellotge. Per als fills és molt important que demostrem un real interès per les seves coses; tenim bons moments per comunicar-nos si els sabem aprofitar encara que l'experiència ens digui, que el ''moment'' del fill potser no coincideix amb el nostre. Aquí sí que hi ha la prova d'amor real: deixar les coses pròpies pel bé del fill, que ens necessita. Escriu André Frossard aquesta frase que ens pot fer reflexionar: ''Mirem per la finestra el bullit del carrer i ens oblidem d'algú que està al nostre costat i necessita la nostra companyia''.

L'autèntica comunicació es fonamenta en coses petites d'esforç personal: no mirar un programa de televisió, saber ''abaixar'' el diari, no fer una sortida de nit per estar amb els fills... De cara al futur són més rendibles aquestes renúncies perquè sempre els nostres fills ens diguin la veritat amb claredat i a la família es visqui el clima de confiança adient, que produeix serenitat; mai s'ha d'acabar la paciència i la il•lusió per saber escoltar.