Hem de reconèixer que quan anem accelerats per la feina tenim menys possibilitats de viure l’empatia, podria ser que al pensar massa en les pròpies ocupacions, deixéssim de banda els que primer ens necessiten. “Mirem per la finestra el brogit del carrer i ens oblidem d'algú que està al nostre costat i necessita la nostra companyia”, ens recorda el filòsof André Frossard.

Sobre tot hem de saber, que des de la vessant de perseverar en l’esforç per comprendre als altres, cal no estar pendents del nostre estat d’ànim sinó del dels que ens envolten, en aquest cas i en primer lloc el dels fills. La realitat és que si esperéssim a tenir bon humor per ser empàtics, ens costaria trobar els moments per tenir una actitud de disponibilitat que reclama el tema que tractem. Un, desprès de provar-ho tot arriba a la conclusió que dedicar temps i saber escoltar són les claus d’aquesta qualitat.

Em sembla interessant en el tema que tractem reflexionar sobre un fet que pot perjudicar l’empatia; a vegades ens trobem amb fills que tenen una extremada timidesa i ens costa entendre que els passa. És la timidesa, com una por a demostrar com són, es neguitejar-se preocupant-se de que poden dir o com els judiquen els altres. I per aquests fills tímids, segons com sigui la mirada dels pares o professors davant de les pròpies actuacions els pot resultar vertaderament amenaçant. No pretenc donar la culpa als pares però si que, amb la intenció de posar-hi remei, em sembla que aquesta timidesa pot venir d’haver-los donat més responsabilitats de les que podien assumir per que no eren adequades a la seva edat ni temperament i això hauria propiciat el quedar decebuts per no poder-les complir. O bé per una sobre protecció excessiva que no els hagi deixat tenir iniciatives per poder desprès valorar el que han fet, evidentment de manera positiva.

Aquesta dificultat dels nostres fills la podem millorar també, amb l’empatia vers ells. Hem de prendre la resolució de tenir una bona disposició per sentir el que ells senten. Els exemple anteriors de demanar més de les responsabilitats que poden assumir o bé de la sobre protecció s’accentuen quan ens trobem amb nens molt vergonyosos, que ho són per temperament, y de forma innata tendeixen a la timidesa, però aprenen aviat a superar-la. Els fills tenen un àmbit molt adient per sobrepassar aquesta vergonya, és l’escola i l’hem de saber potenciar. Per exemple, si han de recitar una lliçó en públic o participar a l’aula oralment davant del professor i varis companys, a poc a poc, veuen que no els ha passat res, que ho poden fer bé, i amb aquesta experiència van agafant confiança i arribar a ser persones segures.

És important que els infants i els adolescents vagin, també, solucionant tot sols els problemes quotidians i ordinaris de conflictes que tinguin a la llar i a la escola, sense una intervenció directa dels pares, a no ser que veiéssim que fos necessària per tractar-se de conflictes extraordinaris.

És un bon ajut que tinguin alguna activitat de temps lleure, sobre tot que els hi agradi, per conèixer més nens d’ambients diferents del seu i relacionar-se amb ells. Alhora ensenyar-lo a compartir, convidant amics a casa, sobre tot si no té molts germans, per fer que s’interessi per les coses dels altres. Totes les formes de sociabilitat ajuden a petits i a adults a dur a la pràctica l’empatia. I per descomptat rebre sempre als fills, especialment quan arriben de l’escola, amb una actitud alegre i somrient per facilitar la confidència i alhora potenciar tots els nostre sentits per endevinar i entendre que li pot succeir.