Ensenyar a fills i filles a ser generosos és tasca, especialment adequada entre sis i dotze anys, ja que en aquestes edats es troben més ben disposats a col•laborar, a fer encàrrecs i a ajudar a la seva família. Però és de ben petits el sentiment de propietat que poden tenir a més de la seva tendència al seu ego.

Educar és un art, que requereix observació i comprensió per anar formant a les criatures en la generositat, que no els genera cap frustració sinó alegria. Alhora que animem en aquest valor, s’exercita la fortalesa tan necessària per viure amb responsabilitat, en una societat impregnada de materialisme i de consumisme, on l’actuar impulsivament per complaure el propi jo és més habitual del que seria desitjable. Es per aquest motiu que per formar criatures i joves forts, resistents a les dificultats que aniran trobant al llarg de la seva vida, ajudarem a controlar els seus impulsos, amb fermesa i, prioritariament que no tinguin immediatament el que demanen, tot es pot gratificar però s’ha d’aprendre a tenir paciència i això s’assimila a la família.

Finalment reflexionem si vivim a casa els següents punts:

1.- Demostrar que l’esperit de servei vers els altres és una font de compensacions profundes, que res les pot substituir. Fomentar el saber compartir la vida amb els pares, amb els companys, amb els avis, amb els malalts, amb els que tenen menys possibilitats de totes menes, físiques o materials.

2.- Que demostrin la seva fortalesa en les seves responsabilitats, des de retardar prendre una llaminadura fins desprès de l’àpat principal, quan són petits, a ser austers en els menjars, sobris en les despeses, en les diversions, que tinguin la seguretat de que en les coses petites trobaran molts motius per esforçar-se i se feliços.

3.- Procurar la convivència amb altres nens i nenes, fora de les hores d’escola, especialment si només es tenen un o dos fills. Saber raonar, sense imposar, el per què de cedir les pròpies coses.