Ens trobem, doncs, amb tres elements importants, pel tema que tractem: coneixement, acceptació i millora personal, que hauríem d’aplicar sempre a nosaltres i als nostres fills.

El coneixement del caràcter de cada fill i les seves etapes de desenvolupament, segons l’edat, són imprescindibles a l’hora d’extraure al màxim les possibilitats de cada un. Tots són diferents i els hem de tractar de forma diferenciada. A un fill tímid, per exemple, no podem dir-li “no et surt la paraula de la boca” ni a un despilfarrador no li direm: ”ets generós”.

Ens hem de fixar més en els valors essencials de la persona: el que és, que fixar-nos només en el que té o ha aconsseguit. Un exemple: les qualificacions escolars. Si procurem valorar més l’esforç que les notes, obtindrem dels nostres fills més bons resultats.

És necessari crear un clima de confiança per afavorir la comunicació. Si aprenem a escoltar, a observar, a dialogar fent preguntes oportunes, coneixerem millor als nostres fills i serem més capaços de comprendre’ls. Per conèixer als fills cal dedicar temps.

Per acceptar hem de comprendre i la comprensió exigeix la capacitat d’entrar dins de l’altre, ens relacionem amb el més específic del nostre fill, és a dir amb la seva intimitat, que cal vetllar i respectar.

Per mantenir unes bones relacions familiars hem de considerar als nostres fills persones úniques i irrepetibles amb qualitats i defectes. La nostra acceptació serà permanent, incondicional i total. Hem d’acceptar plenament i així el nostre fill sabrà que és estimat i valorat, base de l’auto-estima personal.

La serenitat i l’estabilitat és una consequència de l’acceptació. Això vol dir actuar independentment del nostre estat d’ànim. El nostre testimoni d’estimació constant, pacient i realista serà el millor ajut perque els nostres fills assoleixin una personalitat madura i estiguin motivats per millorar personalment.