Certament, que el respecte per les opinions de tots és fonamental; però no és pot confondre buscar la felicitat en el que pot donar un plaer en unes circumstancies determinades, i que aviat es pot esvair, pel goig permanent de la persona, que procura fer el bé. La llibertat, condició indispensable per ser feliç, s’hauria de situar en el context de l’alliberament de tot allò que ens fa esclaus de les nostres limitacions.

La llibertat és el millor do que tenim les persones, i podríem assegurar, que totes les formes d’opressió o de domini porten a la infelicitat, precisament perquè queda minvada la seva llibertat. En altres articles d’aquesta web hi trobarem com la sobre protecció, l’autoritarisme i la rigidesa com a formes negatives, que ofegaven la iniciativa, l’autonomia, la capacitat de escollir i de decidir, que són necessàries per saber-se lliures; també, l’educació de la voluntat i la col•laboració a les tasques de la llar, com un referent a la responsabilitat personal.

Reflexionem si valorem la llibertat com una conquesta; és per això, que no es pot dir mai: “ja ho he aconseguit”, sinó: “ho intentaré més”. La llibertat és una condició d’estar amatent contínuament a la millora personal, i això comporta esforç i lluita, perquè la raó faci veure el que està bé i la voluntat ho porti a terme. La llibertat comporta una activitat constant per resoldre les dificultats internes de la pròpia personalitat o les externes de l’ambient. Aquesta conquesta l’ampliarem en dos punts:

1.-Alliberar-se de... Cal recordar que el contrari de la llibertat és l’esclavitud: per tant haurem d’enfocar la llibertat com una alliberació de les limitacions que ens priven de l’autonomia. A aquest respecte diu Chesterton que “el pitjor enemic de l’home és ell mateix”. Per educar en la llibertat, pares i mares hauran de donar testimoni d’aquesta qualitat amb la seva actitud d’esforç diari per viure-la millor, procurant el domini personal i la donació als altres. I s’ha d’entendre la llibertat com un repte per alliberar-se dels defectes que minven la responsabilitat personal, amb afany de superació. Es en aquest sentit, com hem d’entendre la llibertat: després de la pròpia acceptació i coneixement propi, esforçar-se i ser coherents amb el que diem i com actuem, així fills i filles tindran un exemple a imitar.

2.-No a la mediocritat: Ensenyar a viure la llibertat als fills serà ampliar els seus horitzons; serà, en els infants, ajudar a enfortir la seva voluntat; serà, en els adolescents, animar-los a viure grans ideals que fomentin la seva generositat, a participar en organitzacions que es solidaritzin amb els més necessitats; no permetre que es perdi el temps i que es desenvolupin armoniosament totes les seves capacitats. És evident que tot el que sigui donar bona formació, evitant formes recreatives frívoles o superficials, serà un bé per la seva educació. Moltes vegades les pressions de l’ambient on els joves es mouen, dificulten actuacions lloables que resoldríen molts problemes de la societat actual. Pensem si ens ocupem de saber quins amics tenen, què els preocupa.etc. Els progenitors haurem de proposar idees que els enlairin; recordem aquella frase: “No volis com un au de corral, si pots volar com una àguila”. Està bé que compleixin el seus deures i cal que així sigui, però no és igual motivar al fill o filla perquè tregui les millors qualificacions a classe, per ser el millor, que motivar-lo perquè tingui més elements per viure pels altres; és un exemple que és pot aplicar en tot. No està de moda parlar d’esperit de servei vers els altres, però la veritat és que la vida dels joves s’enriqueix amb aquesta finalitat. L’egoïsme és el gran enemic de la llibertat. Els progenitors han de procurar despertar en els fills i filles la magnanimitat o la capacitat de fer coses grans, no conformar-se, i tenir ànim per portar a terme grans empreses; per això és educatiu començar per proposar petits reptes per, més endavant, assolir-ne de més elevats.

Per concloure: reflexionar que és més lliure aquell que més estima. Els conflictes apareixen quan es refreda l’amor. Hem de considerar la llibertat com autodomini per donar-se en l’amor. Tinguem l’objectiu en l’àmbit familiar, d’educar els nostres infants i joves en la llibertat, perquè siguin conseqüents amb les opcions que han decidit triar, amb domini d’ells mateixos i amb un cor gran per estimar.