A casa tenim a l’abast moltes posibilitats per fer col.laborar als nostres, des de coses materials per contribuir al bon ordre de la casa com podrien ser anar a comprar aliments, recollir la cuina, endreçar els armaris etc. fins a coses que contribueixen més a la sensibilitat, com ocupar-se de jugar amb un germà petit, explicar contes, fer companyia a un avi malaltTot, sempre per millorar el nostre fill i filla i per què aprengui el valor de la generositat.

Es molt important a l’hora de repartir els encàrrecs, el coneixement de cadascú i la seva edat i caràcter. Hem d’observar com és aquest fill o filla i les seves possibilitats; l’encàrrec té una funció educativa, per tant ha de ser adequat a la seva individualitat; es tracta de saber què fará ben fet, per poder-li valorar o el què li farà un bé per augmentar les seves capacitats. Tenir una responsabilitat a la llar, és sempre un mitjà per créixer en la responsabilitat personal i per qué els fills i filles petits i grans, comprobin que la vertadera felicitat està en fer la vida agradable als altres.

Tots sabem per propia experiència que pares i mares fem més depressa el que hem encarregat però també és un fet, que per educar s’ha de tenir paciència i saber esperar. Els resultats mai són immediats, però segurament tindrem moltes ocasions per valorar l’esforç fet, quan s’ocupen del que els hem demanat, i també la maduresa dels progenitors progenitors en fer el seguiment de que allò es compleixi, sense impacientar-se.Per exemple: “tú pots fer-ho, n’estic segur”, “et felicito pel que has fet”, “¡quina alegria m’has donat!”, “ si em necessites diga-m’ho”. Aquest estil de frases ajuden a crear auto-estima i que tots tinguin una actitud positiva que fomenta una bona disposició per obeir.

Per estimular la iniciativa i la il.usió, és molt pràctic reunir-se per fer el repartiment de tasques, i que quedi escrit en un cartell, a qui s’adjudica cada cosa. Mensualment s’haurà de revisar i fer els canvis oportuns. Per exemple, l’encàrrec de recollir la cuina, no és igual que el de prendre nota de qui telefona, o el de programar la televisió per la mainada; per tant, s’ha de fer de manera que tots vagin canviant i que no els resulti feixuc.

A part de la tasca que s’acorda, es dóna per descomptat: tenir cura de les coses personals. De ben petits poden recollir les seves joguines, si convé, amb l’ajuda d’un de gran, i més endavant fer-se el llit i d’altres responsabilitats. No oblidem que un dels grans valors que transmet la família és ajudar als seus a ser agraïts, per aixó, l’agraïment que demostrem en ser ajudats és fonamental a l’hora de transmetre aquest valor. Hem de saber donar però també hem de saber rebre. Si pare i mares s’acostumen a rebre ajuda, podràn donar les gràcies i no es queixaran de la poca participació familiar.

Expressament no posem en aquest article una llista d’encarrecs que es poden dur a terme, ja que cada família té el seu estil, les seves circumstàncies i les seves necessitats, desprès d’un bon dialèg se’ls pot fer participar en unes quantes tasques, i així, s’animaran a ser més responsables, a esforçar-se per millorar personalment, a acabar la feina encarregada i, sobre tot, a saber-se útils i valorats a la llar.