Fa poc, em vaig trobar en una reunió a una escola, a una mestra preocupada per un nen immigrant que era menyspreat a l’aula, i una mare que hi assistia, amb tota sinceritat, va comentar que a ella tampoc li agradava aquell nen; amb la seva actitud negativa, feia que el seu fill no s’hi acostés. Ja estava tot explicat, si bé la seva sinceritat va donar peu a altres aportacions, que podien fer-la canviar d’opinió. Hem de procurar, davant de les nostres criatures i dels nostres adolescents, no fer mai cap comentari negatiu de ningú i saber acollir els que són diferents de cultura o de raça.

Destacaré a continuació defectes que poden entorpir el respecte i la tolerància:

1. L’amor propi: El primer enemic el tenim dins nostre: és l’amor propi, que sempre és un mal conseller; ens fa creure que sempre tenim la raó i ens costa acceptar que els altres no pensin el que pensem nosaltres. En educació això és un problema, ja que s’ha d’admetre en els altres una manera de pensar i d’obrar diferent de la nostra; hi han moltes matèries opinables i no hem de ser rígids per defensar les nostres idees; una actitud plaent vers les dels nostres joves, serà la clau per una bona tolerància.

2. Confondre la tolerància amb el relativisme: Aquesta actitud, que es tradueix en frases com: “la majoria pensa”, “es diu”, “tot és bo”, “els temps han canviat”, “tothom ho fa”,... és bastant greu. És de Sant Tomàs la frase: “On no hi ha distinció hi ha confusió”; per això, a la família, fills i filles han de trobar pautes i orientacions sobre la veritat, la formació de la consciència i la rectitud en les intencions.

3. La manca de confiança: Molts conflictes en l’espai de la convivència sorgeixen per la manca de diàleg, base de la comunicació; si no n’hi ha, no tindrem capacitat per comprendre, ni elements de judici, ni saber què pensen els nostres fills i filles de temes importants com la vida, la sexualitat o l’ambient que es poden trobar a l’escola i al carrer. Si no ho s’expliquen, per por a la nostra rigidesa, no podrem donar la nostra opinió del que és més convenient, ja que no sabrem quina solució suggerir.

4. Actitud negativa: Cal ser positiu per actuar amb serenitat i ocupar-se amb tranquil•litat de temes que preocupen als fills, especialment a l’adolescència; desprès d’una conversa es poden aclarir molts conceptes equivocats; sempre es poden trobar punts en el que s’està d’acord, per aconseguir l’apropament amb el fill o filla. La veritat lluirà millor, sempre que sigui defensada amb amabilitat, constància i sense violència.

Volem que els nostres fills i filles siguin comprensius i persones sociables; el termòmetre de la seva tolerància i respecte serà la comprensió que tinguin amb el punt de vista dels familiars, amics i coneguts. Que mai facin greuges a ningú; tothom té la possibilitat de canviar si està ben tractat. Per això, es diu el que no esta bé, però amb gran estimació per la persona que ha actuat malament. Si els pares i mares tenen respecte per la intimitat dels seus fills i, tolerància, sense dramatitzar i sense enfrontar-s’hi, aconseguiran d’ells i d’elles que reconeguin les seves dificultats personals i tinguin més possibilitats de demanar el consell oportú. La clau del respecte sempre està en la comprensió. L’acció, en no imposar, sinó en raonar i proposar les idees diferents.